dimecres, 26 d’octubre de 2011

JO CELEBRO LA CASTANYADA



















Aquesta imatge està registrada a la Propietat Intel·lectual amb número de registre 0392S-893. La podeu distribuir gratuïtament sempre en en conserveu la firma del blog (meri gil és el meu nom). Per qualsevol qüestió poseu-vos en contacte amb mi merigil@gmail.com

Doncs això mateix, jo celebro la Castanyada per que tot això del Halloween sentint-ho molt no m’interessa i no és només per que no sigui tradició nostre sinó per que és clarissimament un interès comercial i ja tenim les nostres pròpies festes més econòmiques i més socials.

Aquí us deixo la alguns enllaços sobre l’origen de la Castanyada i la nostre tradició i si no en tenim prou festes, costums o tradicions ens les inventem; siguem originals!

Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?» —Joan Soler i Amigó.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto i el Samaín gallecs, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada. [Extret de la Vikipèdia, enllàs amb més informació aquí]


Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans. [Extret de la web Festes.org, enllàs amb més informació aquí]


I vosaltres, celebreu la Castanyada?

2 comentaris:

  1. Enhorabuena, Meritxell. Tienes una bitácora magnífica(1). Te deseo mucha suerte en tu labor profesional.

    Un cordial saludo

    (1).-No me gusta la palabra "blog"...

    ResponElimina
  2. Hola Luis Antonio, ¡muchas gracias! Y muchísimas gracias por responder tan bien y rápido a cambiar la ilustración. La verdad es que no gano apenas nada del dibujo y por eso por lo menos quiero que lleve mi nombre o el del enlace :)

    ResponElimina